S’ha dit moltes vegades que els arxius són testimonis vius de la història d’un poble. La memòria dels homes i dones de Sella, l’altra font per excel·lència que ens pot acostar a l’explicació dels fets del nostre passat més pròxim, té el defecte del pas del temps, de la major subjectivitat i de la inevitable alteració de la realitat amb el pas dels anys o amb la transmissió oral dels fets. En canvi, el paper escrit, les fotografies o els dibuixos tenen la virtut de la durada i de la inalterabilitat del que es va escriure ara fa 150, 50 o 15 anys. Aquests textos han arribat als nostres dies amb la mateixa forma i contingut que com ho escrigueren els nostres avantpassats: són, per tant, la marca de la seua existència i de l’època que visqueren.
Per tant, solament perquè els documents són testimonis vius del patrimoni històric i cultural del nostre poble, de les històries xicotetes i grans de les gents que visqueren ací, on ara estem nosaltres, els arxius tenen un valor incalculable. Perquè d’arxius, haver-hi, hi ha molts: en cada casa, a cada família, existeix un petit arxiu en forma de cartes personals, fotografies, postals o documents notarials, per nomenar alguns, que ens parlen d’històries viscudes pels nostres avantpassats, d’èpoques de guerra, d’emigració o de dur treball per a portar avant i, també, de felicitat i vivències en l’esplendor de la vida d’els qui ja no estan. No obstant açò, sens dubte, un dels millors arxius, el més segur i el més correctament gestionat, on es concentren històries de gran valor per al nostre poble, és el que es troba en la ultima planta de l’Ajuntament: l’arxiu municipal de Sella (A.M.S.).
A principi de la dècada de 1990, l’Excma. Diputació d’Alacant va engegar el renombrat «Pla d’Ajuda a Arxius Municipals», destinat en pobles xicotets, de menys de 5.000 habitants, que no tenien la capacitat econòmica ni tècnica per organitzar i conservar el seu fons documental. Sella va gaudir llavors d’aquesta ajuda després de signar un conveni amb la Diputació que li va permetre recuperar, ordenar i preservar el seu arxiu, amb unes instal·lacions adequades i amb la formació necessària perquè els funcionaris municipals pogueren seguir incorporant nova documentació. Per tant, l’arxiu municipal de Sella és un arxiu viu, que creix cada dia i que està obert a tots els que vulguen conèixer aspectes del passat recent del nostre poble.
L’A.M.S. posseeix documentació molt valuosa i que cal conservar com a llegat del passat que és. Podem destacar una sèrie de documents dels quals la més antic data és 1858. Altres documents del segle XIX són de data de 1861 i que ens parla de la relació d’habitants del poble; l’estat dels edificis públics, la creació d’una Junta Municipal de Sanitat i una estadística sobre metges i cirurgians del poble, tots de l’any 1866; un document de 1868 on consten els preus de l’època de grans, de carn, etc. I també un plànol del terme bastant detallat (escala 1/25.000) i que correspon amb l’actual terme de Sella.
Encara que queda poca documentació del segle XIX, aquesta és molt valuosa. Conforme ens acostem a l’ actualitat, la documentació conservada va en augment. Per tant, hem destacat alguns documents després de fer una selecció d’aquests. Per començar citarem, sobretot, els llibres d’actes de l’Ajuntament; el primer d’ells de data de 1914 i arriben fins a l’actualitat. En aquests llibres queda constància de totes les decisions preses per l’equip de govern, és a dir, l’alcalde i els regidors en els plens municipals, on queden registrats els noms dels participants. Tot açò era arreplegat pel secretari a mà, i era arxivat per si per ventura fóra necessari fer alguna consulta. Així quedava constància de les decisions preses pel ple, on era costum, per a començar, llegir la correspondència que arribava del Govern Civil des d’Alacant.
Molts dels documents més interessants els trobem en els anys 20, sobretot per les millores realitzades en la dictadura de Cosí de Rivera, amb la realització d’obres públiques. Així trobem, per exemple, els plànols de l’actual llavador i de l’antic escorxador, que daten de l’any 1924, la instal·lació de l’enllumenat públic a 1926 o el centre telefònic de Sella l’any 1928. Altres projectes que es van realitzar a càrrec de l’Ajuntament van ser la compra d’una casa en ruïnes per a permetre l’entrada de carruatges en La Plaça o l’eixample del secanet en 1924. Com es veu, la dècada dels anys 20, va ser una època de millora de la qualitat de vida dels habitants del poble.
En els anys 30 trobem alguns documents destacats com la de la pedrisca de l’any 1933, on es parla de les seues conseqüències sobre l’agricultura, o també un contracte de la banda de música amb l’Ajuntament que podria ser el primer contracte formalitzat per la banda de música en la seua història o, almenys, es tracta del primer que es conserva. Molt interessant és un document on es deixa constància d’un inventari dels llibres de l’arxiu parroquial, que passen al municipal per estar abandonats. Però en aquest document no existeix cap relació dels llibres que es traslladaren en l’Ajuntament. Segurament, aquests van haver de tornar una altra vegada a l’arxiu parroquial, situat actualment en la casa abadia.
Des dels anys 40, sobretot, destaca un document que ens parla de la venda de 400 quilos de paper per part de l’Ajuntament el 25 de març de 1946. És possible que ací anaren inclosos els llibres d’actes de l’Ajuntament XVII i XVIII i tota una seriós de documents més antics que decidiren vendre. Podem dir que aquesta era una pràctica molt normal de l’època, de vendré els papers vells que ja no servien , per a traure uns diners que serviria per a sufragar despeses i deixar espai als documents més moderns.
En els últims 50 anys ja es produeixen fets que els més majors poden recordar amb més o menys facilitat i dels quals queda constància en la nombrosa documentació de l’arxiu. En primer lloc destaquem l’incendi de Tagarina de 1950, on es parla de la recerca i conclusions que es van traure. Entre elles, desconèixer l’origen del foc després d’entrevistar als testimonis, encara que també descriu com va ser amb la col·laboració de la gent del poble que es va aconseguir extingir. Aquest mateix any, destaca igualment l’expedient de amollament dels termes de Sella i Benimantell, o el qüestionari sobre cultura i ensenyament a Sella, igual que el projecte de fer una biblioteca pública en el poble.Açò últim va donar motiu al fet que l’any 1960 es fera un projecte sobre la construcció de l’actual Grup Escolar. Destaquen els plànols detallats dels edificis i de les aules d’est. També dels anys 60 consta una reparació del campanar i la col·locació d’una esfera de cristall, un registre de les activitats molestes, nocives i insalubres de 1963 o el recompte de les indústries existents en la població en 1968. Per tant era palés la preocupació per aquests temes i per millorar les condicions higièniques del poble. També dels anys 60 destaca un qüestionari sobre orientació turística (1966), on es parla del clima benigne i doneu paisatges de Sella, amb condicions molt favorables per a rebre turistes, especialment de la creixent ciutat de Benidorm.
Des dels anys 70 hem escollit el projecte de classificació de vies pecuàries que començaven a estar en desús i així evitar que es perderen. Cal destacar que avui dia estan recuperant-se com a rutes de senderisme. També és molt abundant la documentació relativa al proveïment d’aigua potable, com la referent a l’any 1979.
De la dècada doneu 80 podem assenyalar la declaració del castell i ermita com BIC (Bé d’Interès Cultural) l’any 1985, que també forma part de la nostra història i del nostre passat, i que com tal cal conservar. I sobretot, cal assenyalar la documentació referent a les inundacions que es van produir l’any 1987 i que molts segurament recordarem o les haurem viscut en primera persona. Allí es detalla tot el mal que van van produir aquelles pluges i que va obligar a l’Ajuntament a demanar ajudes per a atenuar els danys produïts.
De tots els documents existents, hem decidit destacar dos que van ser bastant especials però que no tenen cap data i, per tant, no hem pogut incloure en aquesta relació. El primer d’ells és una fotografia del poble de Sella; segurament observant es podria deduir la seua data o, almenys, aproximar-nos a aquesta. El segon document és una ressenya històrica i geogràfica del poble, on es parla una mica de Sella, de la seua gent, les seues festes i costums, edificis més emblemàtics i, especialment com no podria ser d’una altra manera, ens explica la llegenda del tresor del Penyal del Diví com a curiositat històrica del poble.
Molts són els documents que queden per descobrir i que no hem inclòs en aquesta xicoteta ressenya, però que ens ha permès conèixer una mica més el tresor documental que posseeix el nostre poble i que cal conservar i incrementar.
Com hem dit abans, l’arxiu municipal de Sella és un arxiu oficial que està adaptat a unes normes de conservació i catalogació que garanteixen la seua transmissió a les futures generacions. A més, no solament es tracta d’un arxiu viu perquè arreplega la documentació que va elaborant-se a l’Ajuntament (des de decrets d’Alcaldia a expedients d’obres, per exemple), sinó que està obert a adquisicions d’arxius privats o de tota classe de documents que puguen tenir interès per a la història de Sella. Allí s’assegura una correcta conservació i es facilita la seua consulta a tot aquell que vulga saber més sobre el seu poble. Per açò es pot dir que l’arxiu, que ha sigut construït pel poble al llarg de la seua història, és un servei públic per a tots i ens pertany a tots. Per tant, animem al poble que diposite en l’A.M.S. aquells documents o fotografies antigues que puguen parlar, encara que de manera indirecta, de la història de Sella i de les seues gents. Per què, a qui no li agrada saber com era l’escola fa un segle, o el nombre de *tartanas i carros que hi havia en el poble a principis dels anys 20, o les mesures que s’adoptaren després d’una terrible *pedrisca en el 1933?… a qui no li agrada conèixer com vivien i què sentien els nostres avantpassats en aquella Sella tan diferent a l’actual?. I és que, vulguem o no, és molt cert açò que es diu que el passat és una realitat que gravita sobre el present i configura el futur.
