Història

Encara que la presència humana en el terme de Sella és de diversos mil·lennis abans de Crist, com demostren les pintures rupestres de la Font de l’ Arc (d’entre 4.000 i 6.000 anys), l’origen de l’assentament actual és probablement íber: és a dir, parlem d’un poble xicotet però amb una història mil·lenària.

El seu emplaçament adquireix tot el sentit si considerem que el poble se situa sobre un pujol airejat, ben assolellada i exposada als vents, amb un ampli camp visual i una altura que assegurava la seguretat de la població, i al costat de tot açò la presència d’un riu que permetia el proveïment d’aigua per a consum humà i per al regadiu. La presència de Sella va lligada a aquesta última qualitat, el tractar-se d’un interfluvi o de la unió de dos rius: el del barranc de l’Arc i el que prové de Tagarina i Seguró (riu dels Voltes), que s’uneixen a l’altura del Molí de Baix i formen el riu Sella.

Però sens dubte, la civilització que va assentar les principals bases d’organització territorial en el nostre poble va ser la islàmica. Els àrabs van deixar la seua empremta en aspectes tan importants com el sistema de reg (sèquies, assuts, basses o instal·lació de molins) o la morfologia urbana que tant caracteritza aquest municipi.

Va ser tanta la importància dels àrabs, que hem de pensar que van estar ací fins a fa únicament quatre segles, encara que des del segle XIII van estar sotmesos al poder cristià. La Sella islàmica, que es pot considerar així fins a 1609, diferia bastant de l’actual en molts aspectes. Els pobladors vivien pràcticament dels productes que oferien les nombroses hortes que s’estenien als peus del poble i al voltant d’altres fonts que sorgien als voltants (com per exemple les de l’Arc, el Morer, la de Nicolau en Tagarina). La resta del terme es formava de masses boscoses i de prats que alimentaven a nombrosos bestiars.

Però en 1609, els moriscs són expulsats i Sella queda despoblada totalment. Durant diversos anys, el poble està abandonat, fins que el baró de Sella decideix repoblar-ho amb els quals en realitat són els nostres avantpassats: gents vingudes de l’horta d’Alacant i d’altres terres properes on habitaven cristians. Aquesta gent es va veure sotmesa a fortes càrregues censals per part del baró i l’agricultura ja no era únicament per a menjar, sinó també per a pagar impostos. Aquesta raó explica principalment els abancalaments que avui veiem en tot el terme, inclosos aquells que es realitzaven en el més alt de les muntanyes per a aprofitar un miserable tros de terra. Aquesta ja no és una herència àrab, sinó molt més propera: l’herència del fam i la misèria dels nostres avis.

A poc a poc, al llarg del segle XVIII i XIX Sella va conèixer un important creixement demogràfic. El poble creix a l’ample i a l’alt: les cases guanyen en qualitat i s’erigeixen les grans masies que poblen tot el terme (Sagnon, Pedaç, Xarquer, Foia Llarga, Les Saleres, etc.). La població supera fàcilment els 2.000 habitants, gran part de la qual es distribueix en un hàbitat dispers al llarg del terme. No obstant açò, les condicions de vida segueixen sense ser les millors. A la fi del segle XIX i principis del segle XX es produeixen els primers èxodes de població a Amèrica, França o a ciutats com La Vila, Alcoi o Alacant.

Durant el segle XX, les condicions de vida milloren substancialment, però es produeix una progressiva sagnia població al que s’incrementarà en la dècada dels seixanta. Moltes coses van canviar a partir de llavors: l’agricultura va deixar de tenir la importància decisiva d’antany i el sustente de la família es comença a cercar en el turisme i tot el que té relació amb ell, ja lluny del poble.

El segle XXI s’inicia, de nou, amb una sèrie de canvis i noves possibilitats per a Sella. La democratització de l’automòbil, la millora de les carreteres i de les cases o l’increment dels serveis a la població inverteixen els papers: en molts aspectes avui es viu millor en un poble que en la ciutat.

La gent jove comença a replantejar-se tornar al seu poble i la conjuntura econòmica obri noves expectatives de creixement. Per primera vegada en segles, el poble té possibilitat de créixer i es plantegen diverses possibilitats de fer-ho. En aqueixa tesitura es troba actualment Sella.

Pot trobar més informació històrica sobre el poble en el web de L’Arxiu de Sella